dimarts, 22 d’agost de 2017

Cocoon Nebula - per a un amic que ha marxat...

Ahir em vam comunicar que un bon amic ens va deixar. Era una gran persona, entranyable i que feia molts anys que el coneixia. Vivía en un petit poble del Pirineu on el meus pares van acabar vivint per motius de salut. Es tracta d' Albanyà, a la frontera entre la Garrotxa i l' Alt Empordà.

Des de que puc recordar-ho, els meus pares s' estimaven a en Felip. Un paleta que treballava amb una envejable professionalitat, i un home respectuós i admirable en tots els aspectes. La seva familia ha estat i segueix essent part de la columna vertebral d' aquest encissador poble...

Em fa mal pensar en el dolor de la seva familia, en aquests moments de solitud, de pèrdua i de constatació de que hi ha coses en les que és impossible una marxa enrere. Hi ha passes que sols permeten anar endavant, i una d' elles és quan marxen els pares i ens deixen sols. Prou bé que ho sé jo mateix...

Avui m' agradaria fer el meu petit homenatge a en Felip, de la manera que se'm dona millor. I no és altra que mostrar la bellesa d' aquest Univers en el que vivim i del que formem part. Potser penseu que quan es diu que som "pols d' estels" es tracta d' una frase feta. Però no..., us puc assegurar que la matèria de la que estem fets tots i cada un de nosaltres, els elements químics que formen part del substracte de la nostra carn, ossos i cervell, es van crear en el cor dels estels, i que després, en un instant d' extrema brillantor, en forma d' explosió, es van escampar per l' Univers, a l' espera de que es creessin noves estrelles i planetes al seu voltant. Un d' ells el nostre.

La Cocoon Nebula és una d' aquestes nebuloses. En el seu cor vermellós hi ha nous estels naixent, i al seu voltant, probablement, s' estan creant nous planetes.
Potser en Felip, la seva ànima eterna que forma part d' aquest Univers, tornarà a il·luminar amb la seva brillantor un nou ésser que naixerà, creixerà i estimarà, tornant al cicle etern de la vida.
Aquesta és la meva personal esperança...

De moment us deixo aquesta nebulosa que durant les nits d' estiu ens vigila des del més alt en el cel, a la constel·lació del Cigne, i aprofito per enviar-li un darrer missatge d' estimació a aquest amic que ha decidit seguir el seu camí.

Fins sempre, Felip!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada