dijous, 18 de maig de 2017

El mur del Cigne

Ara que ja la primavera ens ha emplenat de flors i de pluges, per la nit podem allargar les hores de sessió nocturna, per que la temperatura ambiental ja no és tant rigorosa com en ple hivern.
Ben entrada la nit, apareix per l' horitzó est la constel·lació del Cigne, acompanyada de prop per la brillant estrella Vega, a la constel·lació de la Lyra.

Ja podem començar a cercar entre els milers d' estels i núvols de pols que composen el gruix de la nostra galàxia, la Vía Làctea.
Milers d' estels emplenen el cel, donant aquesta tonalitat blanquinosa, que sembla un núvol passatger que creui per sobre els nostres caps. Però no..., no es mou. Aquest nuvolet és el sumatori de miríades d' estels que esperen als nostres ulls, i als nostres aparells òptics.

Avui us presento una fotografia que obtenir en una sessió el passat mes d' abril, amb Lluna pràcticament inexistent durant bona part de la nit, i acompanyat de la meva filla Júlia, la tècnica que es posa als controls del portàtil i supervisa que no m' equivoqui.

A la imatge, sumatori de 15 imatges de 5 minuts d' exposició cada una (és a dir, un total de 75 minuts d' exposició), podem veure el mur del Cigne, que es la barrera lluminosa central de la nebulosa NGC 7000, anomenada també Nebulosa de Nordamèrica, per que la seva forma recorda aquesta part del continent nord de l' altra banda de l' Atlàntic.

El tub és el MEADE reflector de 150mm/750mm, la CCD és la QHY8L, i la muntura, la NEQ6. Està processat tot plegat amb Pixinsight Core.
Espero que us agradi.