dimarts, 29 de setembre de 2015

El meteorit de Gibeon

Potser no coneixeu aquesta història..., o potser si. Però sigui com sigui, us l' explicaré:

Fa molts i molts anys, quan la Terra estava encara en la Prehistòria, en un racó de món, ubicat a l' actual Namíbia, va venir a impactar un objecte que havia passat un llarg període de temps viatjant per l' Univers. Es creu que era un asteroide provinent del cinturó que hi ha entre les òrbites de Mart i Júpiter, i que per algun motiu de tensió gravitacional, probablement originada pel mateix Júpiter o tantmateix una col·lisió amb un altre objecte, va sortir d' una òrbita més o menys estable, per precipitar-se cap a les òrbites dels planetes interiors, amb la mala sort (bàsicament per a ell) d' anar a creuar-se en el camí amb la Terra.




Quan va entrar a l' atmòsfera, es creu que ho va fer amb un angle d' uns 30º, i que abans d' impactar amb la superfície del planeta, va esclatar en un munt de fragments, escampant-se en una gran àrea, d' uns 65 kms d' ample per 400 metres de llargaria. Es creu que va entrar amb aquesta inclinació per que no existeix un crater d' impacte. I cal dir que la masa total de l' objecte es calcula en unes 26 tones de ferro (87%) i níquel (10%), essent la resta de material d' altres minerals variats. Les dimensions, doncs, eren espectaculars, tot i que es va descomposar en multitud de fragments que afortunadament han arribat intactes als nostres dies gràcies a les condicions atmosfèriques del lloc on van caure, que van ajudar a evitar la corrosió dels metalls.

Curiosament, aquesta massa de ferralla, va ser trobada pels aborígens nadius d' aquelles terres (bosquimans), i la van fer servir per fer objectes i estris diversos, com espases i instruments de cacera.
Casualment, els exploradors del S XIX van canviar el destí de l' objecte. Concretament, Sir James Edward Alexander va veure que es tractava d' un mineral estrany, i va enviar a Londres una mostra per que s' analitzés.
Aquesta mostra va arribar a les mans de John Herschel, fill del mateix sir William Herschel, l' home que va descobrir el planeta Urà. I va determinar, després de contribuir decisivament en la seva anàlisi, que efectivament es tractava d' un objecte provinent de l' espai exterior.

Aquest meteorit té com característica la que tipifica els "siderits" (nom amb que es coneix als meteorits fèrrics). Es tracta de les estructures de Widmanstätten. Són unes bandes que es formen a altes pressions, i són típiques dels meteorits. No hi ha cap roca a la Terra que les tingui, i no hi ha cap mitjà humà per fabricar-les. Si topem amb aquestes estructures, sabem que s' han fabricat a l' espai exterior.



Aquest estiu vaig veure de prop algun troç d' aquest meteorit, a la Cité de l' Espace, a Toulouse. Allà vaig recordar de nou la seva història, i em vaig dir a mi mateix que us l' explicaria a tots vosaltres.



No puc evitar imaginar aquesta roca, viatjant per l' espai, envoltat del fred interestelar, lluny del Sol i de qualsevol mena de vida, vagant eternament en silenci. I de sobte, una col·lisió li fa prendre una trajectòria diferent, camí a un destí desconegut. Fins que al cap d' anys i anys de viatge, un petit punt blau que en el seu horitzó es va fent cada cop més gran, l' atrau, el fascina, i l' atrapa amb la seva força de gravitació. I s' acosta tant, i tant, que ja no hi pot escapar, acabant entrant a la seva atmòsfera, per fondre's amb ell, i convertint-se en un de sol.
I quan pensava que el seu destí ja havia acabat, va ser trobat per uns individus que van quedar meravellats amb les seves formes i consistència. Tant meravellats que van decidir convertir-lo en coses útils que podien utilitzar a diari. Poc podien imaginar aquells homes que les seves eines estaven fetes de material extraterrestre.
I a la fi, també per una casualitat, un altre home va tenir la sort de prendre de les mans d' aquells indígenes una peça feta amb ell. I, descobrint probablement l' entramat misteriós i quasi màgic de les estructures de Widmanstätten, no va poder evitar meravellar-se i enviar una peça a la seva terra, per que gent de la seva confiança li expliqués quin origen podia tenir allò.
Avui en dia, amb els meteorits es confeccionen fins i tot joies, per que el valor d' un meteorit pot arribar a superar el valor en or.
I en algun indret del món, ara mateix hi haurà alguna noia que portarà penjat del seu coll un petit bocí d' Univers. Una part de la roca que va viatjar sola en silenci, creuant milions de quilòmetres, per arribar finalment a descansar tocant la seva suau pell.
Aquesta és la història...., la màgia del destí, i de com a cada passa l' Univers marca el sender de les nostres vides, apropant-nos o allunyant-nos els uns als altres, amb una finalitat que s' escapa als nostres sentits.

Fins aviat!.


dilluns, 28 de setembre de 2015

Mosaic de l' Eclipse de Lluna

Ha costat.... Primer, ahir la nit en vela, sense dormir. Feia fresqueta, al terrat, i el got de café llarg va anar molt bé per entrar en calor, i per ajudar-me a aguantar les hores sota la llum canviant d' aquesta Lluna màgica.
Una Lluna que estava en perigeu (màxima aproximació a la Terra) i per tant es veia un 14% més gran del que és normal.
Vaig apostar per fer les fotos amb un reflector de 150 mm d' obertura i 750 mm de focal, muntant-hi la CCD QHY8L. Encara no havia fet servir aquesta CCD per fer fotografies planetàries, i hi havia cert risc a fer una pifia...
Vaig tenir unes horetes per fer proves, per buscar l' enfocament idoni, i per estar ben a punt a partir de les 2:12h de la matinada del dia 28 de setembre, que era quan començava l' eclipsi.
I tot va anar prou bé. Especialment per que una hora abans, el cel estava cobert de núvols, totalment, i semblava amenaçar pluja. Mirant pel portàtil, vaig poder consultar els plànols dels satèlits metereològics, i semblava un fenòmen molt local. A la fi, el cel es va obrir, i la Lluna va emergir amb bellesa absoluta.

La fase de la totalitat (quan l' ombra de la Terra la cobreix al 100%) va ser espectacular. La llum vermella va inundar la Lluna, i es va convertir en una autèntica "Blood Moon", o Lluna de Sang.
Antigament es considerava que portaven mals presagis, però aquella nit jo tenia molts bons presagis, per moltes raons, astronòmiques i terrenals...

Aquí us deixo la meva composició, feta a base de paciència i el treball del dia següent, que em vaig agafar de festa, per poder dormir alguna estona. Va ser una nit llarga, fins que el sol va aparèixer per l' horitzó.

Espero que us agradi.
També poso una imatge de la Lluna en la fase de totalitat, un cop ja tractada i ajustada amb més temps.

Fins aviat!




Eclipsi de Lluna en curs....!!!!

Fantàstic eclipsi de Lluna.
Ara mateix (5:07 del matí) estic prenent fotos. Haig de fer un mosaic, i portarà dies... Però us avanço una imatge de la fase de totalitat: una autèntica Lluna de sang!.

Fins aviat!


dimecres, 23 de setembre de 2015

Xerrada sobre la Lluna

Un any més, i gràcies al suport fantàstic de l' Ajuntament d' Albanyà, i molt especialment del seu alcalde i el seu regidor de cultura, vam poder celebrar una nova nit d' Astronomia.
Aquest cop la xerrada va anar sobre la Lluna.



Hi ha moltes coses desconegudes de la Lluna, fenòmens sorprenents, i teoríes sobre el se neixament i evol·lució.
Aquest any va haver récord d' assistents, el que significa que a tots ens interessa el que passa per sobre els nostres caps.


No puc fer més que agraïr els mitjans oferts, i l' interés mostrat per les persones que hi van anar.
Després de sopar, i amb algunes dificultats tècniques inicials, vam aconseguir fer una bona sessió d' observació d' objectes d' espai profund, per que malauradament la Lluna es va amagar abans no acabés obrint-se el cel d' una nit que va començar insegura, però va acabar esplèndida. Als voltants de quarts de dues va ser hora de plegar l' instrumental i anar al llit.


Esperem poder anar fent més xerrades, per que temes n' hi ha, i molts...

A mi no em manquen les ganes d' animar-vos a tots!.
Una abraçada!!!.