diumenge, 27 de juliol de 2014

Albanyà, Festa Major 2014

Al voltant de les onze de la nit d' un màgic 27 de juny, comença a sonar la música de la festa jove d' Albanyà.
A casa, els més petits estan cansats, i no hi ha la possibilitat de sortir a moure l' esquelet.

Però tinc una alternativa: anar a la muntanya de nit, i sentir en la distància la remor del ball, de la música, la força de la vida que empeny malgrat les mancances i les crisis, la il·lusió d' un grup de persones quasi anònimes, anomedades "comissió de festes", convertint-se en realitat, en forma de llums i colors, i notes que emplenen el silenci de la nit al bosc.

Des d' aquí, on soc jo, veig una Humanitat aclaparada pels esdeveniments, colapsada per la manca d' esperances, però amb la vida necessitat d' aprofitar la vida, i ser feliç.
D' alguna manera, des d' aquí, en aquesta discreta posició en la foscor, em sento germà de tots ells, amb l' avantatge de la perspectiva, que els enmarca en aquest petit indret, perdut entre els estels de l' Univers, on la Humanitat, entrebancant-se a cada passa, cerca la manera de sortir endavant, fent camí a través dels mil·lenis.

Us deixo dues imatges per compartir aquesta màgia, però sense la sort de que pogueu sentir la remor de la música envoltats pels senglars, les aus nocturnes i la resta de fauna que es devien preguntar què era tot aquell soroll.

Una abraçada a tots



dimarts, 20 de maig de 2014

Startrails des de l' illa de La Palma

Quasi a l' indret on s' obre la Caldera de Tarubiente, una gran abertura per esllavissament de terra d' el gran volcà que va fer neixer aquesta fabulosa illa, una nit de desembre vaig muntar el trípode a la terrassa de l' apartament on ens allotjavem. La llum dels fanals intoxicava el cel, i esvaia entre núvols taronges el mantell d' estels que s' adivinava per sobre el meu cap. La Lluna plena ajudava a aquesta llum invasora a apaivagar la bellesa de l' Univers.
Malgrat tot, uns minuts de llum captada amb la Canon van dibuixar un paisatge fantasmagòric on l' estrella Polar ens assenyala el nord. Aquell nord on els mariners buscaven el camí de tornada a casa quan s' acostaven a la màgica illa de La Palma.






dimecres, 26 de febrer de 2014

La Lluna i Venus 26-02-2014

Aquest matí, encara amb les lleganyes als ulls, he sortit al terrat de casa per veure si el vent de la nit havia trencat alguna cosa i, ves per on, m' he trobat amb un regal del cel. La Lluna brillava acompanyada de Venus, oferint un espectacle fantàstic que semblava convidar a viure aquest dimecres amb unes ganes especials.
No sé ben bé com, he pogut robar temps a l' esmorzar, i he estat capaç de treure la Canon i un modest tub refractor de 80 x 400 mm que m' ha fet les funcions de zoom.
No he tingut gaire estona per busar l' enfocament perfecte, per que la llum del dia ja començava a despuntar, però almenys he aconseguit un record d' aquest tant especial matí.

Poso dues imatges, amb dues exposicions diferents.
Bona nit!



dimecres, 19 de febrer de 2014

M13 - El cúmul globular d' Hércules

Aquesta vegada penjo una imatge que vaig obtenir el passat estiu des del Pirineu de Girona. Es tracta del brillant cumul globular d' Hércules. Un dels objectes més vistosos de l' hemisferi nord, que és visible a simple vista i amb uns petits prismàtics.
La imatge està feta amb un newton de 200mm d' obertura. Mostra la característica creueta en les estrelles, que es produeix degut al disseny dels telescopis newton, i en concret a la seva aranya metàl·lica que sosté el mirall secundari.
A la imatge també podeu veure que té una deformació paulatina en la forma de les estrelles, conforme ens anem allunyant del centre de la imatge. És l' aberració esfèrica, que es produeix en els miralls d' augment, com els que composen el mirall principal dels newton. Això es corregeix amb un aplanador de camp, però en aquesta imatge no el vaig fer servir.


Al 1974 des de Monte Arecibo es va enviar a través d' un radiotelescopi una senyal en direcció a aquest cúmul. No hi arribarà fins dins d' un 22.500 anys. I si algú decideix contestar-nos, no rebrem la resposta fins d' aquí a uns 45.000 anys. Voleu dir que encara existirà la humanitat al nostre planeta???.

Bona nit, i bons cels.

dimecres, 5 de febrer de 2014

La nit al Salto del Gitano (Monfrague - Extremadura)

Aquest passat estiu vaig tenir la satisfacció de conèixer Extremadura, els seus canviants paisatges, la seva gent hospitalària, les seves ciutats i pobles, carregats d' història i d' art i, sobretot, el Parc Nacional de Monfrague, on perdre's caminant pels senders que el travessen és una experiència inolvidable.

Una nit vaig poder escapar-me amb la Canon i el trípode, i vaig programar 40 fotografies de 20 segons cada una, just davant del lloc on tothom s' atansa durant el dia per veure els voltors i les aus que passen a tocar de la punta dels dits. Es tracta de "El Salto del Gitano". Un indret màgic, on la nit és plena de vida i de soroll, que et fan saber que no ets l' únic visitant a aquelles hores nocturnes.

Mentre feia les fotos, sentia una remor llunyana d' una llúdriga banyant-se i caçant dins el riu, i els sorolls de les aus que probablement eren molt més a prop de mi del que jo imaginava.

El fi de festa va ésser trobar-me, ja de tornada, una familia de cèrvols creuant la carretera que em tornava a Torrejón el Rubio, el poble on vaig agafar l' apartament.
Us deixo el resultat de l' apilat de les 40 fotos.

Salut.