diumenge, 28 d’abril de 2013

M42 - Nebulosa d' Orió des del Pirineu de Girona

La nit del 30 de març era ben freda al Pirineu. Entre els arbres del jardí, Orió apareixía brillant i majestuós. El cel estava ja fosc, però no quedaven gaires hores abans aquesta constel·lació no s' amgués darrera les muntanyes.
Malgrat hi ha molts objectes al cel, Orió sempre és capaç d' atrapar-me i fer que orienti el telescopi en la seva direcció.

Mentre la càmera anava fent els seus "clicks", captant la llum llunyana que ens arriba del passat, la meva ment vola més enllà dels núvols, fent un recull de les vivències quotidianes i de les il·lusions i frustracions que ens aclaparen. És la màgia de l' astronomia..., aquesta connexió íntima amb el cel, que troba el punt d' equilibri entre la tècnica, la tecnología, i els fonaments filosòfics de l' essència humana.

Amb el temps de que disposava, vaig elegir fer unes sèries d' imatges de 5 minuts, de 2 minuts i d' un minut per apilar-les i procurar no saturar de llum el centre de la nebulosa. És necessari fer sèries de 1 minut o tant sols 30 segons per que quan després apilem les imatges i les promediem amb la resta, no quedi massa brillant la part central de la nebulosa. Si no ho fessim, apareixería "cremada" i sense detalls.
El consell és fer exposicions de diferents temps d' exposició, per agafar tot el ventall de llum que ens ofereix un objecte, i prendre el nombre d' imatges suficient per que al fer el promig, ens puguin reduir efectivament el soroll generat per l' escalfor en el sensor.

El conjunt òptic és el de batalla: refractor Skywatcher ED80 + Canon 350D.
Processat amb Pixinsight.

Espero que us agradi.



dimecres, 24 d’abril de 2013

Nebulosa Roseta

Us deixo una imatge d' aquesta fantàstica Nebulosa, catalogada com NGC 2237 i situada a la constel·lació de l' Unicorni, obtinguda des del cel de Girona, amb l' ED80 i la Canon 350D.
És el resultat d' apilar només 5 imatges de 15 minuts d' exposició cada una.
Està processada amb pixinsight.

És una rosa de Sant Jordi vinguda des de 3.000 anys llums de distància, amb la finalitat de despertar els sentits i els somnis de qui la vulgui rebre.

Gaudiu de la vida!

Visita al PAM

No es pot demanar molt més que anar a un lloc que t' agradi i, a sobre, ben acompanyat. Aquest va ser el cas el passat 13 d' abril de 2013, quan gràcies a la generositat dels astrònoms de l' Agrupació Astronòmica de Sant Cugat Valldoreix (AASCV), vaig tenir el privilegi de poder acompanyar-los en una visita privada a les instal·lacions del PAM (Parc Astronòmic del Montsec).

Vam poder visitar els dos observatoris que hi ha 1.586 mts d' alçada. Un reflector de 80cms i una càmara schmidt antiga que desenvolupen funcions ben diferents.
L' enveja sana es va apoderar de mi quan vaig poder adonar-me de la sort dels nostres guíes, per poder treballar en allò que els apassiona.
També vaig sentir una sensació de no poder arribar gaire lluny, quan vaig poder veure a tocar de mans dos tubs takahashi que estan destinats a fer espectrografia. Quina meravella d' optica !.

Més tard vam visitar les instal·lacions que estan obertes al públic en general, amb el planetari que té el sostre correder, i els petits observatoris didàctics. Ja m' agradaria disposar d' un semblant...

Va ser un cap de setmana de primavera fantàstic, amb un cel net i un paratge de natura fabulós. Com mostra unes poques imatges. Si podeu, no us perdeu la visita.