dimecres, 13 de febrer de 2013

Galàxia Messier 101

Avui penjo una imatge de l' entorn de la galàxia M101, a la constel·lació de l' Ossa Major.
És una galaxia espiral molt vistosa, on es poden veure zones de naixement d' estels en els seus braços (H-alfa).



En les seves immediacions hi ha un ventall de galàxies més dèbils. En la imatge en negatiu ens mostra alguns d' aquests objectes:

NGC 5474, amb magnitud 10,80
NGC 5473, amb magnitud 10,40
NGC 5422, amb magnitud 11,80
NGC 5477, amb magnitud 14,00
i finalment un objecte que crec que és NGC5484. Si fos així, i no he sabut identificar en els catàlegs un altre objecte que hi hagi en aquelles immediacions, estaría parlant d' un objecte de magnitud 15,70 !!!. Seria l' objecte més dèbil que he captat fins ara...
Si no és aquest objecte..., qui sap!... potser podría ser un cometa...

  
La imatge està presa des del pirineu de Girona, la nit del 17 de juliol de 2012.
L' equip, l' habitual: ED80 + Canon 350D, muntura NEQ6 i guiat amb MEADE 90mm + DMK21.
En total són 14 imatges de 5 minuts cada una, que apilades són l' equivalent a 70 minuts d' exposició. Tot calibrat amb darks, bias i flats.
El processat, com sempre, amb Pixinsight Core 1.7. M' ha costat bastant eliminar el soroll, i crec que l' enfocament, aquesta vegada, no era l' òptim. Què hi farem!.

Espero que us agradi.... Fins aviat!    

dimarts, 5 de febrer de 2013

Nebulosa del Vel - NGC6995

L' estiu del 2012 vaig dedicar una nit a captar la dèbil nebulosa del vel, anomenada també com NGC 6995, tot i que té unes dimensions tan grans que no caben en una sola fotografía (penseu que ocupa una porció de cel equivalent a 36 cops la corresponent a la Lluna). Per això, depenent de quin sector de la nebulosa es tracti, té un codi diferent. Aquesta és concretament, la coneguda com de la vessant Est.

El seu orígen és l' explosió d' una supernova, una estrella que va acabar els seus dies amb un gran cataclisme que va llençar les restes de la seva matèria en un núvol en forma de bombolla que s' ha anat expandint al voltant del punt on va estar l' estrella original.

Destaca de forma espectacular la seva tonalitat blavosa i vermellosa, que la fa quasi irreal.
Imagineu la cara de meravellat que deuria posar en sir William Herschel quan, la nit del 5 de setembre de 1784 va topar-se amb ella i es va convertir en el primer humà en veure la seva bellesa.




Com està a la constel·lació de Verge, al bell mig del sender que dibuixa la nostra galàxia en el cel d' estiu, està banyada per milers d' estrelles, que dibuixen curioses línies quasi rectes i donen color i contrast a les llums i ombres de la nebulositat.

No és una imatge fàcil de processar. La seva debilitat i el fet d' estar incrustada en un munt d' estels, fan que sigui complicat el treball d' extreure el màxim d' informació. Aquest és un primer intent. Ja sabem que cada dia s' aprenen coses noves...
És el resultat d' apilar un total de 10 imatges de 5 minuts cada una, amb els seus darks i flats corresponents. El tractament s' ha realitzat amb Pixinsight 1.7.
Està feta amb un tub òptic Skywatcher ED80, muntat sobre una NEQ6, i amb una Canon 350D, guiant el conjunt mitjançant una CCD DMK21 acoplada a un tub de 80mm x 900mm MEADE muntat en paral·lel sobre el tub principal.

Espero que us agradi.