dimarts, 9 d’octubre de 2012

Una nit d' agost, el cel ras i negre intens, amb milers d' estels dansant al voltant de la Vía Làctea. Al capdamunt, Vega brilla d' una forma espectacular, i l' acompanyen Deneb i Altair, formant l' asterisme més famós de l' estiu, i que els astrònoms coneixem com "el triangle d' estiu". No puc evitar donar una ullada a Albireo. Quina estrella doble més fascinant...! El blau d' un dels components, contrasta amb el taronja del seu company. Per un instant imagino si hi ha algun planeta habitat en aquell sistema, i com deuen veure-les en el seu cel planetari...

Avui em sento amb ànims de provar de fotografiar amb el meu telescopi Schmidt- Cassegrain. Tinc un cert malefici amb ell... La combinació d' haver de colimar-lo òptimament, de no disposar d' un bloqueig de mirall principal (és un MEADE de 8") i trobar correctament el punt d' enfoc, es converteix en una combinació endimoniada que moltes nits acaben amargant-me la festa. Per què?. Bé..., aquest telescopi és una meravella, però té les seves coses. És com si tingués personalitat pròpia, i has de saber-te comunicar amb ell.

A sobre, hi ha un component afegit que fa que la feina sigui més complexe: fotografio amb una Canon 350D modificada, sense filtre IR. Això fa que enfocar pel visor sigui inútil, ja que la imatge apareixerà enfocada pel visor, però en realitat no ho està a la distància on està el sensor CMOS de la càmara. Al treure el filtre no hi ha la mateixa distància al sensor que al visor, i aleshores l' enfocament visual ja no funciona. Així que l' alternativa passa per accedir a la informàtica. Un programa com "Nebulosity" em permeten connectar la Canon amb el cable USB i fer fotos prèvies. Amb paciència vaig ajustant l' enfocament imatge a imatge, fins que el nombre de píxels d' una estrella modesta és mínim. Aleshores ja puc considerar el tub enfocat.

Toca centrar l' objecte elegit. En aquest cas es tracta de la nebulosa planetaria M27, també anomenada Dumbell.
Una sèrie de 6 imatges de 300 segons cada una hauria d' ésser suficient per veure què puc obtenir amb aquest tub. A més, he decidit fer una prova agosarada: autoguiar a 2000 mm de distància focal. Normalment aquests telescopis s' utilitzen per astrofotografia de cel profund fent servir un reductor de focal, que té l' efecte d' escurçar la distància focal amb un factor de 6.3 i, de pas, augmenten la brillantor de l' objecte. En reduir la distància focal, els defectes de guiat es noten menys, donada la resolució de la imatge. Però guiar a 2000 mm és complicat. Com tub guia faig servir un tub de prismàtic que, transformat gràcies a una mica de PVC i cola per PVC, fa perfectament la seva funció.
I us preguntareu perquè volia provar a guiar a 2000mm...?
Bé, objectes com aquest queden molt petits en una fotografia de la Canon, així que al mantenir una focal alta, els augments aparents són més grans, i fan que la imatge de la nebulosa aparegui ocupant una part més important de la fotografia.

Però fixeu-vos bé. El que té l' astronomia...
Les imatges van quedar molt bé. Em vaig sentir satisfet del grau de focus obtingut. Però quan vaig anar a descarregar-les per processar-les em vaig trobar la sorpresa:
el software que vaig fer servir per enfocar et canvia automàticament el format de la imatge a jpg. I les fotografíes astronòmiques han de captar-se en format RAW (cru, és a dir, sense compressió i amb tota la gama de tons possibles). Per una xorradeta vaig perdre l' oportunitat de tenir bones imatges, i vaig haver de conformar-me amb processar com vaig poder unes fotografíes en format jpg que tenen molta menys qualitat. La llei de Murphy sempre ens acompanya...

Però malgrat tot, aqui deixo el resultat. No soc un expert en processat. Segur que es pot treure molt més, però estic en fase d' aprenentatge de fer servir el software Pixinsight Core. De mica en mica...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada